La matinada del 4 de febrer de 1939 l’exèrcit franquista entrava a Manlleu a crits de ¡Arriba España!. Lluny quedaven llavors les transformacions polítiques, socials i econòmiques que havien tingut lloc a la vila durant els anys de la Guerra Civil. Fet i fet, Manlleu s’incorporava llavors al règim totalitari feixista.

A partir d’aquesta incorporació es van dur a terme una sèrie d’imposicions que van colpejar la vida quotidiana de Manlleu. La primera d’aquestes fou la dissolució de l’Ajuntament republicà i la formació d’una Junta Gestora Municipal formada per membres de l’extrema dreta reaccionària local; aquesta junta seria la responsable del tancament de la Cooperativa Mútua de Pa i Queviures, entre moltes altres accions, i també de la imposició del canvi de nom dels carrers.

Des del Casal Popular Boira Baixa rebutgem tota nomenclatura per un carrer del nostre poble que representi els valors d’un règim feixista o que sigui fruit de les seves imposicions. A dia d’avui, a Manlleu encara hi ha el carrer Casanovas Tona, primer alcalde imposat pel règim franquista, i el carrer Vázquez de Mella, nom imposat al carrer Zamenhoff per la Junta Gestora el 1939, i no entenem per què encara no s’han substituït.

· Perquè és una imposició, el resultat de l’obsessió del règim d’esborrar qualsevol vestigi del què havia sigut la Segona República.

· Perquè és de respecte i dignitat pels nostres avis i àvies, per totes aquelles persones que van lluitar i morir per uns valors democràtics, republicans i revolucionaris.

· Perquè la figura de Vázquez de Mella simbolitza la conciliació de l’Església i l’Estat i els ideals que gestaren el moviment que acabaria fent el Cop d’Estat; i Josep Casanovas Tona fou el primer alcalde franquista de Manlleu (1939-1941) i simbolitza les imposicions fetes pel règim i també els seus valors i les seves repressions. Cal afegir que ja havia sigut alcalde de la vila en els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera (1926-1930), fet que reafirma el seu caràcter antidemocràtic i reaccionari.

· Perquè cal desvincular aquests noms de la vida quotidiana de Manlleu, evitant que s’identifiquin com a figures arrelades a la població.

· Perquè si les institucions municipals, en ple segle XXI, no fan passos per eliminar les imposicions d’un règim repressiu i autoritari com va ser el franquista, entenem que és des dels moviments socials i populars que s’ha de pressionar per esborrar el feixisme dels nostres carrers.

Creiem que hi ha moltes persones que mereixen molt més reconeixement públic per la seva implicació a Manlleu. Perquè davant el feixisme responem amb la lluita, considerem que és necessari reivindicar figures antifeixistes locals substituint el carrer Vázquez de Mella pel seu nom i allò que representen. La repressió franquista posterior a la Guerra Civil va afectar almenys 108 manlleuencs i manlleuenques, als quals es va sotmetre a processos judicials. Tots ells tingueren un paper actiu durant el període revolucionari i la guerra a Manlleu, del bàndol republicà, procedents de diferents ideologies: des d’ERC fins a la CNT passant per marxistes del PSUC. Entre tots ells, nosaltres destaquem les següents figures com a propostes de canvi del nom del carrer:

· Maties Conesa Hernández: fou alcalde de Manlleu per ERC entre el maig de 1936 i l’octubre de 1937. Mentre va ostentar el càrrec es va produir l’esclat revolucionari més contundent. Precisament per això, fou objectiu de denúncies i delacions per part de l’extrema dreta local, articulada al voltant de La Falange, un cop vençut el bàndol republicà. Fou processat fins a tres vegades acusat de nomenar el comitè revolucionari, organitzar milícies antifeixistes, imposar multes a persones de dretes, participar en el saqueig i la crema de béns eclesiàstics, entre antres.

· Josep Lladó: obrer industrial, socialista i destacat dirigent local del moviment cooperatiu de consum. President de la Cooperativa Mútua de Pa i Queviures l’any 1938, també va destacar en l’organització i difusió de federacions comarcals cooperatives de consum. Fou regidor de Manlleu i alcalde després de Maties Conesa. Es va exiliar a França, on va morir anys més tard.

· Emili Planas: membre fundador de les Joventuts Socialistes, que durant la guerra es van federar amb el PSUC. Membre de les Patrulles de Control del Comitè Antifeixista Local. Va anar al front voluntàriament. Es va exiliar a França, on va ser deportat al camp de Setfons. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial es van poder escapar, però ràpidament foren capturats per la GESTAPO i van ser traslladats a un camp de concentració nazi per “roig, stalinista i comunista”. Va aconseguir fugir del camp i, en l’intent de tornar a Catalunya per unir-se a les guerrilles maquis, fou detingut condemnat a més de 20 anys de presó dels quals en va complir dos.

· Dones a la rereguarda: membres de l’associació femenina “Dones a la rereguarda” fundada a Manlleu el juliol del 1937. En van ser membres fundadores Maria Puig, de la UGT, Eugènia Díaz, de Socors Roig, Maria Puigdollers, de la Joventut Socialista Unificada (JSUC) i Filomena Roca del PSUC.

· Ot Ferrer: professor republicà manlleuenc del sindicat de la UGT. Fou represaliat i condemnat a 25 anys de presó. Se l’acusava de fer “enseñanzas perversas, immorales y marxistes a gran número de ninos de este pueble […] Hacía constante propaganda de idees revolucionarias” i se li aplicà la llei de responsabilitats Polítiques. Va complir pena a la Model de Barcelona, tot i que el 1942 se li va concedir la llibertat condicional.

Hem portat a terme l’acció simbòlica de canviar el nom del carrer Vázquez de Mella pel de MEMÒRIA HISTÒRICA i el de Casanovas Tona per MATIES CONESA per justícia i per la dignitat de totes aquelles i aquells que van donar la seva vida combatent sota la bandera de la llibertat, plantant cara al feixisme.

Aquesta és la primera acció de la campanya “Recuperem la història oblidada del Manlleu rebel”, que impulsem des del Casal Popular Boira Baixa i anirem desenvolupant al llarg dels propers mesos. Amb aquesta campanya pretenem posar el nostre granet de sorra per recuperar la nostra història col·lectiva més oblidada, la del Manlleu rebel: per donar a conèixer el nostre passat i tenir present que som hereus de les lluites de molts anys de manlleuencs i manlleuenques.

Perquè el millor homenatge és seguir la lluita fins la victòria, 76 anys després de l’entrada de l’exèrcit franquista a Manlleu seguim el combat, esborrem el feixisme! Recuperem la història oblidada del Manlleu rebel!

4 de febrer de 2015
Manlleu, Països Catalans