En un moment en que hi ha molt enrenou per unes possibles fronteres, hi ha un petit territori que -sense fer gaire soroll- va mantenint la seva pròpia identitat: “La república de la tramuntana”. Nosaltres hi hem anat aquest cap de setmana. 
Hem estat a Llançà i… ens ha tocat tramuntanada!
Per sort, tot i el vent, hem pogut sortir a mar i fer les tres immersions en dos dies, com ve essent habitual el darrer cap de setmana de juny, des de fa uns quants anys.
Aquesta vegada hem sigut “els habituals” de les col·lectives d’AMSO, en Ramon, en Lambert i en Marc, en Dani, en Jordi, l’Assumpta, la Mar, la Bet i en Xevi; i uns companys de Madrid (en Javier i l’Anabel) i del Vallès (en Paco), que ens han acompanyat.
A continuació us en fem la crònica:

L’expedició comença el divendres a la tarda, que és quan els submarinistes amb les nostres famílies, arribem a l’hotel GriMar, un hotel on sempre ens tracten de meravella.
És un hotel familiar, envoltat de jardins dels quals destaquen una bassa amb nenfúfars i peixos, i les hortènsies florides més grosses que hem vist mai. L’hotel també té una piscina fantàstica, que agrada molt als no-submarinistes del grup. Aquesta vegada, però, no hem pensat a fotografiar-la. Disculpeu l’oblit! (si teniu curiositat podeu veure la crònica de l’any passat).

 

 

 

Amb aquestes hortènsies tan precioses, no hem pogut resistir la temptació de fer-nos-hi unes fotos…

 

 

 

La terrassa de l’hotel és un bon lloc per fer petar la xerrada els vespres després de sopar.  Aquest any, la fresqueta i el vent ens han obligat a posar-nos jaquetes.

 Tot i que n’hi han alguns que opten per escalfar-se d’una altra manera. Jeje.

El dissabte de bon matí, en Miquel Vila, del Centre d’Immersió Cap de Creus ve a l’hotel a buscar els equips de submarinisme i, tot seguit, anem a peu cap al port on ja ens espera el catamarà, que compartirem amb un grup nombrós de submarinistes francesos.

El mar es veu mogut, el vent bufa del nord, no massa favorable per fer immersions al Cap de Creus. Tot i així, en Miquel opta per portar-nos-hi perquè és on hi ha les millors immersions i esperem que el mar aguanti.  
Ens posem a recer de l’Illa la Galera i… cap a l’aigua s’ha dit!
La visibilitat no és gaire bona.  O millor dit, la visibilitat és molt dolenta però tot i així podem veure algunes espècies interessants.

Un Cerianthus:

Esponges:

Gorgònica blanca:

Un roger que busca menjar a la sorra:

I una verada que espera que se li escapi alguna cosa al roger:

“Penjolls” de postes, acompanyats d’algues acolorides:

Tres cues:

Opistobranquis i cargols:

 Anèmones,

 i altres espècies típiques del coral·ligen:

 

 

 En Ramon, ha filmat les immersions.  Quan les editi, …si les edita 😉 , ja les penjarem.

I “els Bañeza”, han practicat algunes “posses”, més o menys reeixides:

Acabada la immersió tornem a port encarant i saltant la tramuntana.

Tornem a l’hotel i dinem al primer torn, a les taules que teníem convenientment reservades i identificades. Som el “Grup d’en Xevi Rifà”, que és qui es cuida d’organitzar les col·lectives i també aquesta sortida.

I, sense temps per la migdiada, a 2/4 de 3 tornem a ser a port per anar cap a la segona immersió del dia.  Aquesta vegada, en Miquel ja opta per anar cap al nord, a Punta Falcó, que és dels pocs llocs (per no dir l’únic) que queda a recer de la tramuntana quan es molt forta.

Ens llencem a l’aigua i, abans de submergir-nos, ens acostem a les roques nedant en superfície.  Se’ns fa una mica llarg aquest trajecte.

La visibilitat és similar a la immersió del matí, o sigui, dolenta.  I aquí teniu alguna mostra del que veiem:

Un cop acabem la immersió, s’agraeix l’ascensor del catamarà i la dutxa d’aigua dolça i calenta que ens espera.

I… arribant a port, la merescuda cerveseta.

D’aquí a l’hotel, on repetim el mateix de la nit anterior i anem a dormir d’hora perquè l’endemà, de nou, sortim al primer torn, al de 2/4 de 9.

I ens toca treure els equips que el dia abans hem hagut de guardar dins els patins del catamarà (per deixar l’espai als grups que han bussejat al segon torn, després de nosaltres).
“Ja ho teniu tot?”, diu en Xevi des de baix:

I com que el vent no ha amainat, tornem anar cap al nord, cap a la ratlla de França.  Novament, a Punta Falcó.

Pel camí, un cop equipats, aprofitem l’escalforeta del sol:

I, de nou, a l’aigua!  Però aquesta vegada, procurem estalviar-nos el trajecte en superfície i la cosa va millor.

Algunes imatges de la immersió:

I, retrovem una àncora abandonada que ja vàrem veure a la immersió d’ahir.

I acabem amb unes espècies que sempre fa goig veure:  escórpora, mòllera i opistobranqui:

I “això”, que sembla la lluna, és una medusa:

I aquí s’acaba la darrera immersió d’aquest intens cap de setmana.

I el darrer àpat en família i la foto de grup.  A l’espera que l’any vinent hi puguem tornar.

Fotos: Xevi Rifà i Dani Palau

 

 

 

L’aigua estava força clara.  Amb una visibilitat d’uns 15 metres.

 

La immersió és facileta: seguint la paret en direcció sud, amb profunditat màxima de 22 metres, amb roques de coral·ligen on hem pogut observar alguna llagosta, una bròtola, un congre, i alguna escórpora i altres espècies que queden reflectides a les següents imatges.  A destacar: pops molt grossos, tords molt pintats, i el nudibranqui Janolus cristatus.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la sortida la celebració d’aniversari ha continuat:  ens esperaven uns globus i una ampolla de cava.

 

 

A la tornada, el mar -com ja havia previst el patró- s’havia anat enrabiant.  Les onades eren considerables i, de tant en tant, n’entrava alguna sota coberta (remullant el president quan ja anava ben vestit); i el mareig ha fet acte de presència.  Per això, l’estratègia ha estat arrecerar-se i mirar a l’horitzó.

 

 

 

PER MOLTS ANYS, POSEIDON!

Fotos: 
Xevi Rifà
Dani Palau (el congre)