Reedició de l’entrevista “Aprendre a veure-hi”. Publicada originalment el febrer de 2009.

Coneixent cada mes a nous fotògrafs, avui viatgem fins al Cercle Polar Àrtic per saber més sobre Magnus Carlsson (Skellefteå, Suècia. 1982) fotògraf freelance especialitzat en esports d’aventura i fauna. Amb exposicions a Espanya, França, Suïssa i Suècia entre d’altres, en Magnus ens explica la bellesa secreta de la fauna nòrdica.

GFM. Com van ser els teus inicis dins el món de la fotografia professional, i sobretot,  com vas convertir-te en fotògraf professional de fauna?
MC. Viure a la natura d’ençà que era un nen va convertir els meus interessos fotogràfics en una passió. Ben aviat vaig aprendre a llegir rastres, i a trobar el meu camí dins la natura.

Un dia, en una de les meves sortides, vaig ensopegar amb un lek de galls de cua forcada (amb uns setanta ocells) imagina’t poder-ho fotografiar. Per desgràcia, en aquell moment no tenia càmera. Per coincidència, a finals d’aquella mateixa setmana vaig trobar una Canon EOS 1000 analògica de segona mà, amb un 28-80mm f4-5.6 i un 80-200mm f4-5.6. A partir d’aquell moment les sortides a la natura amb una càmera de fotografiar em van obrir un món nou!

Gall fer: © Magnus Carlsson – taigavision.com

GFM. D’on sorgeix el teu interès a mostrar la fauna i flora del nord de Suècia?
MC. El nord de Suècia és un lloc de contrastos. Durant l’hivern no són poques les vegades que el mercuri arriba a –30º C. En aquesta època tenim una espessa catifa de neu blanca i brillant. També gaudim d’unes impressionants aurores boreals que travessen el cel d’una banda a l’altra.

Al arribar la primavera els boscos s’omplen d’activitat a mesura que el rigorós hivern va cessant. Un clar exemple serien el gran nombre d’aus migratòries. Son dies molt actius al lek per ocells com el gall fer, o el gall de cua forcada. Les becades volen d’una banda a l’altra, i els ants apareixen per poder menjar els primers brots d’herba tendra.

També en aquesta època durant els capvespres es poden començar a sentir els cants de mussols, àguiles i linxs.

A l’estiu el sol de mitjanit converteix el nord de Suècia en El Dorado per a qualsevol fotògraf de natura, els suaus blaus i vermells de la llum duren hores i hores. Una gran quantitat de mussols, ants, linxs, rens i àguiles comparteixen lloc amb els sorollosos rius d’aquesta naturalesa verge.

Als mesos de tardor les fulles s’il·luminen, comença la brama dels ants, i els salmons remunten impetuosament el rius amb atrevits salts per pondre els ous. Els ocells sedosos (Bombycilla garrulus) es mouen en grans bandades i aprofiten per menjar els fruits de la moixera de guilla. Apareixen també en aquesta època les primeres gelades nocturnes que aviat cobreixen el terra.

He viatjat força, i arreu del món hi ha coses molt maques per veure. Però et garanteixo que la part nord de Suècia és una d’elles.

“Les meves condicions fotogràfiques preferides apareixen quan el temps mostra la seva pitjor cara”

Kayaking: © Magnus Carlsson – taigavision.com

GFM. Explica’ns alguna cosa sobre els teus tallers.
MC. A la primavera ofereixo un taller per a fotografiar galls fers, i galls de cua forcada.

Al gener-febrer imparteixo un taller de fotografia de paisatge i aurores boreals.

I durant l’estiu ofereixo l’oportunitat de fotografiar cabussons petits, i altres aus aquàtiques i castors. Trobareu més informació a la meva pàgina web www.taigavision.com, si necessiteu saber res més, només m’ho heu de dir.

GFM. A les teves fotos podem veure-hi el nord de Suècia  però, has fotografiat fauna en algun altre lloc últimament?
MC. El meu últim viatge va ser als Alps, i abans d’aquest, vaig estar als Estats Units. De totes maneres ara he optat per centrar-me en fotografiar la fauna escandinava amb la intenció de recollir material pel meu futur llibre.

Gall de cua forcada: © Magnus Carlsson – taigavision.com

GFM. Quins llocs de Suècia recomanaries a uns fotògrafs sud-europeus com nosaltres?
MC. El sud de Suècia es caracteritza per boscos de roure i faig, arxipèlags a la costa, i una densitat de població més elevada que la meitat nord, on predominen els llacs, pantans i boscos. En aquesta part probablement hi ha més fauna que habitants.

Jo t’aconsellaria el nord si busques paisatges, o vols gaudir del sol de mitjanit. I el sud si el que vols és comprar, visitar museus, navegar a vela o pescar crancs. De totes maneres no hi ha una resposta universal, tot depèn de les teves preferències.

Magnus Carlsson treballant: © Magnus Carlsson – taigavision.com

GFM. Per què creus que la taigà o el Cercle Polar Àrtic en general, i potser  Skellefteå en particular, són un lloc tan productiu fotogràficament?
MC. Per l’abundància de fauna i la llarga durada dels rojos crepusculars.

GFM. Com és un dia laborable per a un fotògraf de natura com tu?
MC. Fotografiar fauna és fàcil… Quan ets al lloc correcte al moment oportú. Per això jo intento planejar-ho prèviament. Posem per exemple que volem fotografiar merles d’aigua. Començo per aprendre tot el que pugui sobre l’espècie; quina època són més actius? Què mengen? On poden trobar el seu menjar preferit? Quina hora del dia és més probable que visitin aquell lloc? A partir d’aquí es tracta de trobar un biòtop que s’ajusti als criteris, i ser allà al moment adequat.

“la passió cap a la natura és una necessitat”

GFM. Quantes hores passes dins el hide? A quina hora hi entres, i  a quines temperatures sols treballar?
MC. M’agraden els extrems. Que faci realment molt fred.  Les meves condicions fotogràfiques preferides són quan el temps mostra la seva pitjor cara. He provat d’ estar dins el hide durant varis dies (consecutius) però generalment entro al capvespre i en surto l’endemà.

Guineus artiques jugant: © Magnus Carlsson – taigavision.com

GFM. Quins són els avantatges i desavantatges de treballar en aquests increïbles, però molts cops deshabitats, paratges?
MC. L’avantatge més gran és que hi hagi tanta fauna, i tan poca gent!
Desavantatges? Possiblement que no trobes ningú per demanar-li on són els animals.

GFM. Quin equip utilitzes?
MC. Cossos de cameres: Canon 1Ds mkII i Canon 1D mkIII.
Objectius: Canon 300/2.8L IS USM, 300/4L IS USM, 600/4L IS USM, 180/3.5L USM, 16-35L USM, 24-70/2.8L USM.
Tripodes: Gitzo 1325 I un Gitzo 1548 (per aguantar el 600).

Eagle Man: © Magnus Carlsson – taigavision.com

GFM. Quines creus que són les qualitats que ha de tenir un fotògraf de natura/fauna?
MC. Tothom que hi pugui veure pot fotografiar. El difícil és aprendre a veure-hi.
Crec que la passió cap a la natura és necessària per progressar.

GFM. Explica’ns alguna cosa sobre la teva besant de fotògraf esportiu, tens preferència per algun esport en concret?
MC. M’agraden els extrems, les meves preferències estan encaminades cap als esports d’acció.

GFM. En què estàs treballant actualment?
MC. Ara mateix estic treballant en un llibre de gran format sobre la fauna escandinava.

GFM. Quins son els teus propers projectes?
MC. Alaska i Sud Àfrica són al cap damunt de la meva llista de viatges desitjats.

Per saber més sobre Magnus Carlsson (biografia, galeries, tallers) visiteu: www.taigavision.com

*Totes les imatges i textos d’aquesta entrevista tenen el copyright de Magnus Carlsson i taigavison.com